martes, 16 de octubre de 2012

El picasso desconegut


Carles Cortés ens recomana una nova història de l’enigmàtic Nil Barral. El discurs plantejat, la immediatesa de la veu dels personatges, el tractament formal de la llengua, ens remet a les històries més vives i suggerents del col·lectiu Ofèlia Dracs, els anys 80, quan la literatura catalana contemporània obria els camins de l’experimentació a la recerca de nous models estilístics.
No obstant això, la novel·la, com l’anterior història de Nil Barral publicada, és plenament actual. A partir d’un quadre de Ramon Casas coneixem la possible existència d’un Picasso inèdit. El detectiu, que continuarà oferint-nos el seu món més íntim, de la mà del seu company Nèstor i de la secretària fidel Rita, aporta en cada capítol els elements necessaris perquè coneguem progressivament el desenvolupament del misteri.
Un dels trets més interessants del relat, a nivell formal, és la concreció d’uns diàlegs ben format i molt àgils (sense inserció de verbs de dicció) que fan avançar la història i el desenvolupament dels indicis aportats. Una característica comuna amb el primer llibre de Nil Barral, L’home que dormia al cotxe, que ofereix una gran homogeneïtat formal als dos llibres. No hi ha dubte, doncs, que l’autor real és el mateix en les dues novel·les. Esperem en un futur no molt llunyà conéixer la seua autèntica identitat. Dues històries complementàries, successives, que es poden llegir amb independència. La lectura de les dues ens ofereix, sens dubte, un coneixement més ampli de la realitat del món dels personatges.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...